Home « Auxlang Articles «
ESQUE IDO ES VERMEN LOGIC?
De Prof. Ric BERGER, Morges, Svissia.
It sembla me que on vell dever finalmen controlar li veritá de tal assertionies. Li secuent exemples, queles ne es li sol, va monstrar ii valores del criticas idistic.
In Ido li adjectives fini per -a, li nomines per -o. Do quande on deriva del adjectives bela, granda, etc, etc., li nomines con -o, li paroles belo, grando, etc., deve significar in Ido qualcunc idé nominal (qualitá, persone, cos). Tamen, secun li derivation idistic, to significa solmen -- un persone! Ma u es do li idé de persone, de ente vivent in li finale -o? Ci es absolut necessi, secun li logica, un special suffix. In Espo on adjunte -ul, e in 0cc. -o (-a por li feminin). Li minst logic del tri lingues es do - Ido!
Couturat self, li autor del systema de derivation in Ido, ha confesset li illogicitá de Ido. In Progreso nro 10 il scrit:
"Esus same arbitriala, same kontrala a la strikta renversebleso pozar: belo = bela kozo (belajo) kam pozar: belo +bela homo o persono. La du esas egale kontre la logiko, o plu juste, exter la logiko. Segun la strikta logiko, on devas tacar nulo ed expresar omna elementi di l'ideo . . . on devus s e m p r e uzar sufixo sive por la personi, sive por la kozi. Pro quo ni ne adoptis tala sufixo? Simple pro ke praktike ol ne esas necesa. Nam pro ke on havas sufixo specala por indikar la kozi, nome -aj, on ne bezonas sufixo specala por indikar la personi: l'absenteso di sufixo suficas por to (ne obliviez ke la questiono nepbu esas di strikta logiko, ma di praktikal komodeso)."
Li conclusion es do clar: un grand parte del derivation de Ido (adjectives -- nomines) es, secun li confession de su autor self, contrari al logica, ma por justificar it on invoca li practic commoditá. Ma alor pro quo criticar Occ. quande, pro li sam practic commoditá, it ne usa un derivation absolutmen logic? To on veil dever explicar nos.
Duesim exemple: Omni verbes finient per -esar e tam abundant in Ido posse significar just du idées contrari! Por ex. trovesar, videsar, uresar, etc, significa logicmen esser trovant - tam bon quam esser trovat e mem li unesim signification es plu natural pro que li verbes trovar, etc. have un sens ,activ.
E tamen, secun un regul arbitrani de Ido, trovesar -- deve significar esser trovat Ti arbitraritá sovent astonat li idistes e in Progreso nro 19 un collaborator fa remarcar que "ne la logiko, sed la konvenciono posible permisas la uzo di trovesas, vice la plu logikala trovatesas. Trovesas logike havas preske la sama signifiko kam trovas."
To es evident, mem evidentissim. Ti parte important del derivation idistic es un bell exempie de arbitraritá, o, quam li idistes nomina it, de "convention". Ma tande pro quo sempre cavalcar sur li "logical", sempre repetir que un lingue international deve esser basat sur li "logikozeso", e que sol Ido satisfa ti condition?
In Occidental on usa trovar, esser trovat, mult plu logic, comprensibil e natural. In plu li form "il es trovat" ne es plu long quam "il trovesas".
In conclusion, noi posse, noi deve protestar contra li fals criticas de nor camarades idistes e noi invita les studiar li supra exemples e explicar nos u jace lor logica!