Skip to main content Help Control Panel

OCCIDENTAL Auxlang Communité

"Occidental, li Koiné, comun lingue, del munde."

Home «   Auxlang Articles «  

Li Anarchie del Auxlang e Conlang Projectes

Petry, Robert -- on Sep. 18 2007, from Tucson
Esque it possibil haver un lingue international por li munde? Yes! Ma, pro quo li munde ne have un lingue international nu? Li problema es in li usatores del lingues international. Ili crede que chascun es li sol autoritá pri li question. E ti es li problema e li cause del maladie in li auxlang communitá. Ti articul es dedicat al fonte del cáos, li auxlangistes e conlangistes.

 

INVASION de NOV LINGUES INTERNATIONAL

Seriosimen ti invasion sembla constituer li 8-im calamitá de Egiptia. Desde li comensa del secul nasce medialmen un lingue international chascun mensu e hodie on conta ja plu quam 700 [hodíe olu quam 1,000] projectes publicat e li production continua. . .

Un poc refrenat durante li guerre, forsan pro li manca de papere, li nov projectes recomensa pulular. Ili es mem tam numerosi que Cosmoglotta renunci a recenser les!

Li sol diferentie con antey es que, vice imitar Esperanto ili nu basa se max sovente sur li naturalitá. To es ja un progresse, ma ti evolution ne compensa li enorm perde de energie e de bon voluntá quel es expenset inutilmen e mem nocivmen, nam li sol efecte de ti situation es amusar, poy detornar del interlinguistica li publica quel naturalmen conclude : si to continua, it va exister tam mult interlingues quam interlinguistes. E li autor de projecte, quel crede naivmen auxiliar e promoer li afere del L.I., solmen contribue risibilisar it.

Noi ne nega que ti autores es sinceri in lor tentatives multiplicat. Chascun es persuadet que il ha trovat li max bon solution, e il pensa tande que su deve es publicar e propagar it por li felicitá del homanité. Tamen, considerante que desde un demi-secul omni projectes publicat, exceptet 4, ha bentost cadet in oblivia malgré omni esperanties, moné expenset e van sacrificies, noi posse concluder que li metode ne vale. It es simil a ti del Danaides condamnat plenar un tonne sin funde.

Til un cert gradu on posse comprender que null colaboration es possibil inter li ancian conception filosofic de Ro, o anc inter li semi-artificial (Esperanto, Ido) e li nov conception naturalistic. . . ma inter li partisanes del naturalitá, esque un colaboration ne posse vicear ti nociv concurrentie inter fratres? Un colaboration de quel vel resultar un sol lingue? Nam on ne posse nominar colaboration, o mem. . . labor un dispersion de efortiess constituent un anarchie sin exemple in li altri dominias.

Che Esperanto li "Fundamento" impedit omni possibilitá de amelioration o de evolution. Che Ido li vocabularium esset melior, ma li gramatical base, imitat de ti de Esperanto, deformat presc omni derivates natural. Li sistemas naturalistic, ante li aparition de Occidental, constituet un pluralitá sin cohesion, dunc sin fortie atrativ. De Wahl havet li merite aglomerar lentimen ti polve de bon voluntás, creante finalmen un movement organisat.

Vice auxiliar le in su interprense, mult partisanes del modern lingue auxiliari ha usat lor forties por contraacter le, provante crear movementes paralel, por exemple Riedel e Scheffers, con lor Uniti Langue, Weisbart con su Mundilatin, mem Jespersen con su Novial, e sin parlar pri recent tentatives. Pos lor morte on ne plu audit parlar pri ili. Lor ovres havet null utilitá, ma contribuet disperser li interlinguistes in pluri campes hostil.

Vermen, esque it ne vell har esset plu inteligent e plu sagi, vice crear e propagar nov variantes naturalistic, simplicmen partiprender li labores in li principal sistema naturalistic, it es nor lingue? Ti lingue forsan ne satisfa nor novatores? Ma esque lor lingue, de ti descontentes, va satisfar plu bon li munde? Ili es persuadet pri to, ma constatante que desde li publication de Occidental, in 1922 ne un sol concurrente posset superviver long, noi deve concluder que li númere del ilusiones egal a ti del desilusiones.

It sembla strangi que vice colaborar con nos, mult partisanes prefere composir nov projectes e expenser lor moné in custosi apart propaganda. In comensa to naturalmen flatta lor vanitá, ma poy quant penibil e dolorosi apare li fiasco de lor car esperanties!

Noi pensa, por exemple, al german Weisbart, por quel de Wahl havet un tre grand estima. Weisbart esset un mann talentosi e altruistic, quel vell har esset un preciosi auxiliator in li developation de Occidental. Ma il preferet crear successivmen 4 lingues sempre plu proxim a Occidental, [ it es li sam hodie con altri interlinguistes] e obstinat "girar circum li potte", quam on di in francesi, vice intrar in it. Fals orgollie? On ne save. E hodie, Weisbart mort, su tot ovre cade in oblivie. Seme perdit sur li lapides!

Ma li nov projectes continua pulular. Li pluparte de lor autores conosse apen li question, quo ne impedi les publicar spess brochuras plen de assertiones refutat desde long del experientie. Quande un autor vole parlar pri elevage del cunicules, il prende li precaution consultar li tractates del specialistes, ma, evidentmen, por parlar pri interlinguistica, on ne deve embarassar se con tal superfluitá: Quicunc interessa se pri li problema del L. I. comensa per parturir un spess gramatica in quel il decide con un desarmant autoritá por omni detallies.

Ti astonant pretensiones e candore de alcun autores de L.I. retrova se in lor propaganda. Pro que Occidental have li sol movement organisat basat sur li naturalitá, [hodie, Interlingua proclama se self li movement de naturalitá. Ma, Ila es solmen li depositoria de Occidentalistes in masca.] ili considera su organes quam un salta-planc por conquestar li glorie. Ili invia lor project, sovente apen exbossat, a Cosmoglotta, expectante li inmediat adhesion a lor opiniones interlinguistic. E si Cosmoglotta have li audacie recenser it sin entusiasme, noi recive un pluvie de mal complimentes; si nor revue renuncia parlar pri it, noi es acusat tande "timer li concurrentie"; e si noi responde a lor criticas, noi es qualificat quam "arogant polemistes"!

E finalmen si - quam to eveni fatalmen - lor projecte es bentost obliviat pro li continui ariva de nov sistemas, to es ancor nor culpe: noi es acusat har fat li "conspiration del silentie"!

Si alminu ti sapient autores vel concordar in lor reprochas linguistic contra Occidental, noi vell traer ex lor condamnationes alquó util por ameliorar nor lingue, ma nequant! Omni lor criticas contradi se e anihila se reciprocmen. [E ti includa li commentes fat de Sr. Berger pos su adhesion a Interlingua. Su commentes contradi se e anihila se reciprocmen, ma plu facilmen.]

In omni casus un cose noi ne deve far a un autor de L.I., it es obliviar citar un textu de su sistema. Alcun mem - on memora it forsan - postulat que Cosmoglotta mey publicar un specimen de su L.I. sur li covriment vice li image decorativ habitual!

Desde presc 40 annus li subsignate sequet die pos die li evolution del L.I., e studia quasi omni nov projectes. Nu, noi posse dir que omnicos ha esset dit pri li problema del L.I. Desde long li autores solmen combina nov variantes de lingues ja publicat, nam anc sur li base del naturalitá on posse imaginar sin halte infinit variationes. [Ma, li "oficionados" hodie continua debatter li sam old e fals argumentes quam nov argumentes.]Si, in li sistema: naturalistic, li pluparte del paroles es international, e pro to escapa ex discussiones, it existe tamen un litt proportion de vocabules in queles dúbitas es sempre possibil. Por exemple, qui va decider con certitá inter anc, anque, anche, anke e mem aussi?, inter yo, jo, io?, inter dunc, donc, donque, dunque, inter noi, nos, nu, inter pri, perí, about, sopre? Or, it es just pri ti paroles que nor criticantes querella nos, quam si it vell esser nor culpe si un evident internationalitá ne existe por omni ti paroles. Far un nov lingue con altri combinationes de paroles no solue li question, pro que un triesim autor posse sempre postular nov combinationes. Ti lude dura desde long e it nu sufice.

Li sol medie exear de ti marasme interlinguistic es acceptar quam base li max expandet lingue naturalistic (Occidental) decider, per votationes del Academie, li changes aconosset quam necessi pos discussiones. Si li majorité decide li "statu quo", li reformistes mey conformar se sincermen al decisiones, quam in qualcunc altri societé. Organisar un dissidentie e crear un nov movement ne supera li desfacilitá, [Ma ti es exactmen li action de Sr. Berger in 1955-7. Li mann ne usat su propri paroles.] pro que nequí e nequó garanti que in li nov movement li sam procede de dissidentie ne va esser recomensat de alcun descontentes. [Quam in Ila hodie.] Tis, quel ne posse acceptar li decision del majorité deve expectar que anc in lor campe li discipline va esser rejectet, e que li statu anarchic va continuar sin halte. [E hodie in 2007 tis paroles continua esser ver.]

Chascun es liber proposir un amelioration - noi vole dir: to, quo il crede esser un amelioration - a nor academie. Ti academie es composit de interlinguistes conossent til funde li questiones interlinguistic. Li facte que omnes (si noi ne erra) ha propagat, antey altri lingues international pruva que ili ne es obstinat, ma es partisanes del progress.

Naturalmen ti academie ne va acceptar discusser omni propositiones, sovente contraditori, nascet ex capricie. Li propositor deve motivar les per convictiv argumentes, ma ti condition es usual in omni organisationes democratic: guvernamentes, societés, tribunales, clubes. Li porpositor, quel ne successa far adopter su idés tamen accepta submisser se al decisiones del majorité, mem contrari a su opiniones. Corporationes in queles chascun reserva se li jure refusar li decisiones del majorité bentost cade in li anarchie e dissocia se.

In li modern interlinguistica noi ne comprende pro quo tal disciplina ne vell esser possibil. Null del 15 membres de Occ. - Academie opine que Occidental es perfect e íntuchabil. Chascun de ili, in contrari, have li idé que alcun elementes del gramatica o del vocabularium posse esser ancor "ameliorat". Tamen null de ili va far claccar li portas in li casu u su propositiones ne va esser acceptat, e poy crear su propri sistema; in prim pro que fundar un movement vell postular mult plu moné, energie e tempor quam convicter 14 homes pri li excellentie de su propositiones.

On save que, in comensa, pluri adherentes de Occidental mult criticat li "apostrofat litteres" l' e n', Crear un nov projecte exempti de ti defecte vell har esset un solution. Tamen ili judict plu simplic convicter per bon argumentes li membres del academie, quel votat li supression de ti "defecte". Esque ti procede ne es plu intelligent quam un dissidentie? E precipue plu conform al solidaritá?

Inter li inmobilisme de Esperanto e li fatigant agitation dispersiv del "novatores" esque on ne posse trovar un medie eficient "organisar" li progresse?

Ric Berger

1949


Share
Information channels
Recent files
Related