Home « Auxlang Articles «
STRANGI ASPECTE
CURIOSI PEZZE de "Esperanto"?
Ballado he Heine(Redžidau)
Mo bella princino il sonto vidá
Ko žuoj malsešaj e palaj
Sul dillo, sul verda no koe sidà
Il armoj amizaj e kalaj.
La kron' de ta padro fio pu mo esté
La ora, la redža ra sekko!
La skepro diantiza, rol mo ne volé
Tol mem koj volé mo, ma bella!
Fo et ne estebla, so pallu a mo
Kor et I la tombo ku
E koj i la nokto vioné mo a tošé
Kor tol fe prekale amé mo!
Traduction in Occidental
(Li princessa)
In somnie yo videt un bell princess'
Con guancies humid e pallid
Sub li tilie li verd, noi juntmen sedet
In li brasses amant e calid.
Li coron de tu patre es necos por me
Li aurin, li reyal, sui tron,
Li sceptre diamantin, yo ne vole it
Te self sol yo vole, minion!
To es ínpossibil, dit illa a me
Pro que yo es interrat,
E solmen noctli yo veni che te
Tam calidmen de me tu es amat!
Ti curiosi pezze, quel sembla scrit in un combination de Pan-Kel, Volapük, e Esperanto, nascet in li annu 1881 o 1882 e have quam autor Dr. Zamenhof. It es un specimen ex un del mult formes intermediari queles li "Lingwe Universala" prendet desde li aparition del unesim skiss in 1878. No extrae it de un tre interesant articul de G. Waringhien, publicat in li nró 1 (1938) del suplement a "Literatura Mondo", li bon conosset revúe esperantistic.
Li strangi aspect del lingue, composit de elementes a priori, semi-artificial, e natural, resulta del particulari conception quel Zamenhof havet in ti témpor pri li construction de un Lingue International. Il secuet tande li curiosi principie que just li paroles fundamental del lingue ne besona haver un aspect natural; in contrari, un tal naturalitá vell esser directmen nociv. E il mutilat li radicas secun li exemple de Volapük. G "erst" devenit ust, L "calidus" devenit kala, "parl" transformat se a palli etc. It es interessant saver ex li confession de Zamenhof self, que su unesim project (ex li annu 1878) esset mult plu facilmen comprensibil quam li project quel il elaborat 3 annus plu tard e pri quel noi monstra un specimen ci-supra. (On save, que Zamenhof changeat pluri vezes radicalmen su lingue de 1878 til 1887.)
Li poc spacie interdí regretabilmen un detaliat analyse grammatical de ti specie de Pre-Esperanto quel representa un del fases del lingual evolution de Zamenhof. Ti evolution céterli ancor ne esset finit quande li lingue esset publicat por li unesim vez in 1887. E it es un pur hasard que Esperanto have just li form lingual sub quel it es presentli conosset. Nam ti form ne ha esset determinat per li resultate final del linguistic evolution de su autor ma simplicmen per li date de su publication. Si Dr. Zamenhof vell har esset minu ínpatient, tande li date del publication vell har coincidet con un fase plu progressistic de su labores e consecuentli anc li resultate vell har esset totmen altri.
Li historie del lingue international ha productet multissim inventores, ma tre poc genies. Ma inter li poc noi posse certmen rangear Dr. Zamenhof, quel havet poc inclination a labor metodic e sistematic (in contrast con Dr. Couturat) ma possedet li mult plu important e mem cardinal qualitá, esser un ver creator con un sat secur instinct lingual. Li textu reproductet in li comensa ancor ne plenmen revela to, pro que it esset scrit in li periode de impetuositá e ardore juvenil, ma pluri indicies concordant ja fa presentir ti qualitás.
Li rol decisiv in li historie del Lingue International ha finalmen esset prendet de Edgar de Wahl, un del unesim pladinos de Zamenhof, ma quel revelat se quam superiori a su mastro, pro que che il li fortie creativ unit se anc a un profund conossentie del leyes lingual e a un perseverantie ínflexibil in li persecution de su objecte. Il ha exeat quam victor ex li combatte pro que il es anc li sol quel ne lassat se descoragiar per li enormitá de su tache e per li ínnumerabil desfacilitás queles ha devenit fatal por omni altri precursores del scole naturalistic.
Scorpion